dissabte, 20 de febrer del 2010
I en un teatre...
... algú va decidir fer una adaptació d'Emigrantes, l'obra mestra absoluta i indiscutible de Shaun Tan.
dissabte, 13 de febrer del 2010
Simple
Aquesta història té un títol equivocat. El protagonista no hauria de ser en Simple. No penseu que no me l'estimo, és l'humà que més estimo del món, pero ell no és el protagonista d'aquesta història. El protagonista sóc jo, el senyor Pinpin, el seu conill de peluix i el seu més millor amic de tots. I hauria de ser jo el protagonista d'aquesta història perque totes les bones idees són meves, com jugar amb els ninos, maquillar-nos, ser un príncep encantador o jugar a ser el senyor Mutchbinguen.Però no vull ser injust amb el Simple ni amb el seu germà en Kléber, que també me l'estimo encara que a vegades fa coses que no m'agraden. Ells també surten en aquesta història. És més, si en Kébler no hagués decidit viure amb en Simple per evitar que anés a un manicomi (tothom diu que en Simple té la mentalitat d'un nen de tres anys quan és mentida... té una mentalitat d'un nen de tres anys i mig i axò es molta diferència) i portar-lo a París, i compartir un pis amb en l'Emmanuel, l'Enzo que vol ser escriptor i que n'està enamorat de l'Aria (què maca!), que es la xicota de l'Emmanuel i en Corentin que fuma massa i s'ha engreixat molt, que aquesta història no hauria passat de la primera pàgina.
I surt molta més gent: els veïns de l'immoble, policies, psicòlegs, una senyora que s'escapa sempre, etc.
I la Zahra que te una família molt maca.
Doncs tota aquesta gent construeix la meva història. Bé, també la de'n Simple. Una història plena d'aventures, d'emocions, de petons, d'amors impossibles, de germans, de jocs, de festes i xupitos, d'amics nous, de famílies noves i d'un carismàtic conill de peluix que cambiarà la vida de tots aquests humans per sempre.
Bé, d'acord, en Simple també hi col·labora una mica. Si voleu saber més busqueu aquesta història en una llibreria:
Simple, de Marie-Aude Murail, ed. Estrella Polar.
Ha transcrit el que dictava en Senyor Pinpin, un drac igualadí.
dissabte, 6 de febrer del 2010
Allà ón els llibres somien...
Un drac que vol ser escriptor. Un poema d'autor desconegut que deserfa les passions de tot aquell que ho llegeix (bé, no de tots... hi ha un editor que no sent res). Una ciutat amb més de cinc mil llibreries. Catacumbes plenes de llibres vells i vius. Caçadors de llibres. Un llibre sanguinari. Librillos. Màgia. Corrupció. Lectura.I, sobre tot, aventura.
Hildegunst von Mythenmetz és el protagonista i narrador d'aquesta apassionant novel·la. No es necessari presentar o dir quí és Hildegunst ja que es un autor prouy conegut per la persona que estigui mínimament interessat en la literatura zamónica. Però en aquesta ocasió no es explica els seus èxits literaris, sino el moment en que era un jove aprenent d'escriptor i el meravellós viatge que va fer a la mítica Bibliópolis, la ciutat dels llibres somiadors. Com va trobar l'Orm i conèixer al Rei de les Ombres.
Una novel·la que es un gaudi per qualsevol lector que l'agradi només una d'aquestes coses:
1. Dracs.
2. Llibres.
3. Llibreries.
4. Tresors.
5. Aventures.
6. Concerts.
7. Concuros literaris.
8. Viatges increïbles.
Una meravella de Walter Moers. Una joia imprescindible publicada per Maeva.
I de regal uns pocs consells per a joves escriptors:
Nunca escribas una novela desde el punto de vista de un picaporte.
Los extranjerismos se llaman así porque son extranjeros a la mayoría de los lectores.
Mete sólo en una frase las palabras que quepan.
Si un punto es un muro, dos puntos son una puerta.
El adjetivo es el enemigo natural del sustantivo.
Las notas al pie son como los libros del estante más bajo. A nadie les gusta mirarlas, porque tiene que inclinarse.
Si una de tus frases te recuerda la trompa de un elefante que trata de recoger del suelo un cacahuete, piénsala mejor.
Naturalment, una recomanació del drac igualadí. Entre els dracs hi ha molta solidaritat, cortesia i admiració.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
